dimarts, 1 d’octubre del 2013

VICTUS, de Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol en diverses entrevistes o col·loquis ens explica perquè el va acabar escrivint en castellà, perquè és més partidari de Villaroel que de Casanova, del gran heroisme de les classes populars...






Entrevista de Manuel Fuentes  al Matí de Catalunya Ràdio (09/10/12)









Vídeo-col·loqui amb l'autor a Laie llibreria (03/12/13) Interessant perquè l'autor respon a preguntes o inquietuts tant de fonts històriques com literàries del mateixos lectors.

Pot servir VICTUS pel procès d'independència actual ? Què en pensa l'autor? Veieu
Vídeo-entrevista a Ara.TV (12/10/12)

Com era la Barcelona de 1784? Situem-nos-hi.


Per ajudar-nos a entendre i imaginar-nos més tot el context històric de la novel·la tenim a l'abast una eina poderosa.




En el museu trobarem informació sobre el conflicte, les batalles, els exèrcits..


Mapes que ens ajuden a situar-nos:


                                                                                                                                                                  
                                                                             
 També informació biogràfica sobre personatges cabdals tant en la novel·la com en la història:
I si després de tot això, encara ens costa imaginar les dimensions de l'atac a la ciutat comtal només ens queda visitar "in situ" el Born i el barri de la Ribera. 
                        
Per començar el debat:
  • Diríeu que VICTUS és una novel·la "masculina", que agrada més als homes que a les dones?
  • Què pesa més en la novel·la la part literària o la històrica?
  • Creíeu que l'obra està pensada des d'un inici per ser portada al cinema?
  • Per què llegim una novel·la que ja sabem com acaba?
  • Trobeu que VICTUS és molt diferent a les anteriors novel·les de l'autor?

dimarts, 24 de setembre del 2013

PROPOSTES LITERÀRIES 2013-2014

Tot seguit us presentem algunes de les propostes literàries que els membres del club han fet pel curs d'enguany. No es tracta d'una llista tancada sinó que encara podem fer més suggeriments que s'aniran incorporant.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL                       Victus (2012)   Llengües: castellana i catalana


 

Novel·la històrica que narra la Guerra de Successió fins l'assalt de 1714 a Barcelona. Tot és vist a través del personatge Martí Zuviría, un jove barcelonès, educat com a enginyer militar pel marquès de Vauban, que participa en la guerra en els dos bàndols, fins que pren partit.


MARY ANN SHAFFER 
ANNIE BARROWS          La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey (2009)
                                         Llengües:  anglesa, cat., cast...




L'obra és ambientada a Guernsey,  una petita illa entre Gran Bretnya i França, que va ser invadida durant la II Guerra Mundial. L'autora crea la història d'una societat literaria en l'illa ocupada, que permetrà veure les relacions entre els seus membres i també amb Juliet Ashton, escriptora  londinenca d'éxit que s'interessarà per la història d'aquesta societat. La novel·la està formada per les cartes que escriuen els seus personatges.


SIRI HUSTVEDT                                         L'estiu sense homes (2011)  
                                                                    Lleng: anglesa, cat., cast.

                               

Mia és una professora de poesia i alhora poetessa d'uns 50 anys a qui el seu marit proposa de fer "una  pausa"en la seva relació matrimonial. Arrel de la "pausa" la protagonista sufreix una depressió i en la seva convalescència decideix anar al poble de la seva infantesa on encara resideix la seva mare. Allà ens mostra la varietat d'etapes o fases per les quals passen les dones, des de la infància fins la vellesa, i  la pluralitat de respostes o vides que aquestes poden generar.


JOËL DICKER                                          La veritat sobre el cas Hary Quebert (2013)
                                                                  Llengües: francès, cat., cast...


 En Marcus Goldman, un jove escriptor nordamericà que passa per una crisi d'idees, s'assabenta que el seu amic i antic professor, Harry Quebert, ha estat acusat d'haver assassinat, fa molt temps, una noia de 15 anys amb qui havia mantingut relacions. En Marcus aprofita la notícia per investigar la veritat  i poder salvar el seu amic, a més de tenir un bon argument pel seu nou llibre.  


KATHRINE KRESSMAN TAYLOR                          Adreça desconeguda (1938)
                                                                                    Llengües.: anglesa, cat., cast...

                             

Novel·la que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l'Alemanya nazi. Dos amics, un jueu nord-americà i un alemany, han obert plegats una galeria d'art a Califòrnia. Però, l'alemany decideix tornar a casa. Els dos amics i socis es cartegen amb freqüència, però quan Hitler arriba al poder el 1933 les cartes evidencien l'horror nazi.


PAUL AUSTER                                       Mr. Vertigo (1994)    Llengües: ang., cat., cast.

                     

És la història de Walt, un nen de nou anys a qui el mestre Yehudi ensenya a levitar i volar. Però quan Walt es fa gran, perd la màgia i tracta desesperadament de trobar sentit a la seva existència. La història del protagonista s'entrallaça amb la història dels Estats Units, des dels "feliços anys 20" fins a la dura postguerra, en molts dels seus aspectes: el racisme, la pèrdua de llibertat, la depressió, etc.

ALICE MUNRO                                          Massa felicitat (2009 ) Llengües: ang, cat, cast.


Recull de 10 històries que volen remoure al lector. Són contes que trasbalsen, que traspuen violència, però narrats des de la serenor i la naturalitat de la vida quotidiana.  Narrats en una prosa senzilla i elegant  per la premi Nobel d'enguany, la també anomenada "la Txékhov canadenca", una de les millors contistes actuals en llengua anglesa.

GABRIEL FERRETER                                Les dones i els dies (1968)  Llengua catalana

Un dels llibres més important de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. L'autor reuneix en aquest llibre poemes que havia publicat anteriorment amb la incorporació de poemes nous.


JONATHAN FRANZEN                             Les correccions (2001) Llengües: ang., cat.,cast.


La família Lambert està formada per uns pares amb costums i valors conservadors i uns fills, fa temps,  independitzats amb vides més contemporànies, El pare; Alfred, és fa gran, té Parkinson i un principi de demència senil que amaga tant que pot. La mare, Enid, vol reunir desesperadament tota la família per a un darrer nadal plegats, però va descobrint que els seus fills no són com s'esperava.

SÍLVIA SOLER                                                   L'estiu que comença (2013) Llengua catalana

               

L'estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.

CHRISTOPHER MORLEY                                      La librería ambulante (1917)
                                                                                   Llengües: anglès i castellà


                                 

Ambientat en la segona meitat del s.XX,  a la Nova Anglaterra dels Estats Units, una societat encara rural, plena de paisatges idíl·lics.És la història de Rogger Mifflin, que recorre el país amb una vella tartana venen llibres, i de Helen McGill, una dona de mitjana edat que porta una vida monòtona cuidant el germà i que canviarà de vida per tenir aventures junts amb en Roger.

NANCY JOHNSTONE                             Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1933-1939) (1937)
                                                                     Lleng: ang, cat. cast

                                              

Miquel Berga recupera aquest llibre que narra l'aventura de Nancy i el seu marit quan abandonen Londres el 1934 i construeixen un hotel a Tossa, on s'allotjaran tot de personatges interessants de l'època i amb el transfons dels diferents esdeveniments de la guerra civil.

dimecres, 4 de setembre del 2013

SOPAR LITERARI AMB RAFEL NADAL

A finals de la temporada  2012- 2013 BIBLOS va poder gaudir de la presència de l'autor de "Quan érem feliçosmentre sopàvem plegats.

                                             Mireu quina taulada, i al mig, en Rafel!



Perquè les seves paraules no se les emporti el vent, hem guardat les respostes principals de les qüestions que alguns de nosaltres li vam plantejar. Val a dir, però, que la trobada va ser molt distesa i que la conversa no es va limitar només a les preguntes plantejades. Per exemple, vam ser dels primers a saber el títol del seu nou llibre Quan en dèiem xampany.

  1. De què t'ha servit dir que Quan érem feliços és ficció?
Aquesta nomenclatura és un tema de l’editorial. La divisió entre "ficció" i "no ficció" la trobo horrorosa. De fet, podríem dir que és una obra narrativa amb voluntat literària. És clar que no té res a veure amb una obra de "no ficció". De cap manera vol ser una autobiografia (no tinc edat). Jo diria que és un llibre honest, on he pretès retratar la postguerra i la petita vida burgesa de província. És un llibre amb voluntat universal.

  1. "Quan érem feliços " és sinònim de "quan érem innocents"?
Totalment. El país és més feliç actualment que no pas en la meva infantesa, tant en l'educació, com a l'atenció a la gent gran, com políticament... Hem contribuït a fer el canvi del país, a democratitzar el benestar de més gent.


   3.   Ens ha sorprès aquest estil tant planer i directe, quasi com si expliquessis la història oralment a algú. Has hagut de treballar molt l'estil o t'ha sortit de manera natural?

És veritat que l’estil és una mica oral, però això s’ha aconseguit a base d’anar podant i deixant l’essencial. Els amics diuen que sóc un bon contador d’històries.

  1. Estaríeu d'acord que el personatge descrit amb més tendresa  és la baba Teresa?
Efectivament és el gran personatge de la novel·la. De fet, hi ha molts personatges femenins al llibre. Vaig voler escriure el llibre pels pares i dedicar-lo a la seva manera d’educar-nos. Les dones totes tenien estudis universitaris (la baba Teresa era mestra; la mare era historiadora i la baba Angèle, a més de molt culta, era molt independent) i els homes, en canvi, no. Ells són més primaris, més autodidactes. I, a més a més, és que la baba Teresa vivia pels nens.

  1. Éreu conscients de formar part d'una família "especial" pel fet de ser tants germans? O potser aquesta imatge de clan familiar s'ha donat quan ja heu estat més grans?
De petits ho vivíem amb una gran naturalitat. De fet vivíem per segments i  en tenim diferents records perquè hem tingut diferents experiències.  De grans, en tenim més consciència, però tot i la relació, vivim tots amb molta independència i amb molta intimitat. La mare és qui aglutina el coneixement de tot el que passa. 

  1. Hi ha molta descripció de personatges femenins en l'obra, diries que les dones han marcat més la teva vida, després d'una infantesa envoltada, sobretot, de nois? 
Les dones de casa han estan importants, però, a més, les dones han estat la gran descoberta des dels 14 anys a l’institut.

  1. Per què portaven les famílies els nens al Collell? Les cartes denotaven una tristesa i una enyorança.
Hi havia diferents motius: perquè a casa no s’hi cabia (cas personal). També es considerava que era una bona educació. Per molts nois de fora era, principalment,  perquè tenien molt mala conducta. I , és clar, també hi havia el cas dels fàmuls.

  1. En el llibre es parla de jugar a saco. Com s'hi juga?
De fet és jugar a frontó. Molts nois portaven les pilotes de goma a les butxaques i hi jugaven a les parets. 
         
         Hi heu jugat mai?

Uns quants dels presents hi havien jugat. L’Anna comenta que, fins i tot, a Celrà s'ha intentat recuperat aquest tipus de joc.

Per acabar la trobada, esperonat pels presents, en Rafel ens regala amb algunes opinions més filosòfiques o sociològiques:

"La vida a Girona capital havia canviat poc en la meva infantesa, el ritme del pas del temps venia marcat per les festes, les estacions, les fruites... Però la vinguda de la televisió i els electrodomèstics sí canvien la ciutat."

"La vida a pagès ha canviat més, des que jo era petit fins ara, que des de l’època romana. Els tractors revolucionen la feina de pagès."

"En el futur la societat tindrà més diferències socials que ara degut, especialment,  a les noves tecnologies."

I conclou: 

"Aquest llibre vol ser un homenatge al pares per la llibertat ideològica amb què ens han educat. És un mèrit que hagin valorat la nostra llibertat.de pensament."

                               GRÀCIES RAFEL....GRÀCIES A TOTS ELS ASSISTENTS

dijous, 9 de maig del 2013

QUAN ÉREM FELIÇOS, de Rafel Nadal

El dia 7 de juny a les 9 del vespre és la data de la nostra propera trobada. Aquesta vegada serà un sopar literari, al Teatre de Salt, on podrem gaudir de la presència de l'autor i fer-li preguntes directament sobre la seva obra. Com que ens fa il·lusió que vingui l'autor, si voleu convidar amics i coneguts que hagin llegit el llibre, també seran benvinguts.


Rafel Nadal
s'ha donat a conéixer a Girona amb aquesta obra que retrata la seva infantesa, però també és conegut per la seva participació a les tertúlia d'en Josep Cuní a 8TV i al programa Divendres de TV3.

La novel.la de Rafel Nadal va guanyar el Premi Josep Pla 2012, podeu clicar aquest enllaç i llegir les declaracions que va fer el mateix autor en recollir el premi.




                  
Aquí teniu algunes imatges de llocs o escenes rellevants per a l'autor.




EL SANTUARI DEL COLLELL,
on Rafel i els seus germans hi van passar uns quants
cursos amb règim d'internat, esperant amb delit les visites dels pares i les tardes de cinema.











LA PLATJA DE LA FOSCA a Palamós,
amb la roca que divideix la platja en dos.
Platja que conserva records profunds per la
família Nadal que hi estiuejava cada any i on
van aprendre l'art de la pesca.






EL MAS CANTALOZELLA d'Aiguaviva, 
on la família hi passava bona part del setembre mentre la mainada participava amb algunes tasques de pagès.








PROCESSÓ A GIRONA,
demostració religiosa que la família no es perdia mai, des del balcó del parent o participant-hi, fins i tot amb la vesta socarrimada..










BAR L'ARC al barri vell de Girona,
"l'únic bar que té una catedral al pati",
on en Rafel i altres joves de la ciutat passaven llargues estones parlant de política i de la vida.








I ara algunes preguntes que ens han arribat per en Rafel i els presents al sopar:
  • De què t'ha servit dir que Quan érem feliços és ficció?
  • "Quan érem feliços " és sinònim de "quan érem innocents"?
  • Ens ha sorprès aquest  estil tant planer i directe, quasi com si expliquessis la història oralment a algú,. Has hagut de treballar molt l'estil o t'ha sortit força naturalment?
  • Estaríeu d'acord  que el personatge descrit amb més tendresa  és la baba Teresa?
  • Éreu conscients de formar part d'una família "especial" pel fet de ser tants germans? o potser aquesta imatge de clan familiar s'ha donat quan ja heu sigut  més grans?
  • Hi ha molta descripció de personatges femenins en l'obra, diries que les dones han marcat més la teva vida, després d'una infantesa envoltada, sobretot, de nois?
  • En el llibre es parla de jugar a saco. Com s'hi juga? Hi heu jugat mai?
  • T'ha resultat difícil fer públics alguns dels "secrets" personals o de família?
Animeu-vos a enviar-nos més preguntes que voldríeu fer a l'autor! Així després del sopar tindrem una bona entrevista " en exclusiva".

dimecres, 13 de març del 2013

L'ESTIU DE L'ANGLÈS, de Carme Riera


Si us passa, com reconeix la mateixa Carme Riera, que no sou capaços d'articular cap paraula en anglès i us sentiu malament cada vegada que algun jovenet o joveneta us passen la mà per la cara en aquest tema, us ho podeu passar bé identificant-vos amb la Laura Prats.



Què estaríeu disposats a fer per aconseguir parlar anglès de manera fluïda?
"Vaig decidir que no dedicaria ni un segon de les meves vacances a cap altra cosa que no fos aprendre anglès". Laura Prats dixit.



"Li asseguro que vostè sortirà amb l'anglès posat o passarà per sobre el meu cadàver"
Es farà realitat l'amenaça de Miss Grosse?





  • Entrevista sobre el llibre i el nivell d'anglès dels espanyols
"En El verano del inglés captas un momento de la historia social del mundo presente para burlarte con fina ironía y retratar una carencia nacional: la falta de dominio de la lengua inglesa por parte de una gran parte de la población española por medio de Laura Prats y la pérfida Grose..."
  • Com s'ha escrit el llibre? 
Segons l'Alícia, en una entrevista al setmanari El Temps (a l'abril del 2006), Carme Riera manifesta que va escriure aquesta novel·la en quinze dies, durant la conval·lescència d'un gran mal d'esquena.

També comenta que segueix un estil lineal, poc habitual en les obres de Riera, però, en canvi, el fet que estigui narrat en primera persona recorda l'estil epistolar tant emprat en les seves novel·les. Tot i no ser una carta, tot el discurs es dirigeix a l'interpel·lat advocat a qui explica en pèls i senyals el que li ha passat.

  • Quin paper juguen les referències al present?:
  1. La relació Aznar-Bush  i la guerra de l'Iraq (pàg.13)
  2. L'herència que empresari Joan Riera de Santa Coloma de Farners deixa a la Generalitat per becar l'ensenyament de l'anglès a la comarca de la Selva. (pàg.31)
  3. Atemptats londinencs al dia 7 de juliol (pàg.35)
  4. Calendari de "La Caixa"
  5. Les barretes de "Biomanan"
  • És premonitori que la nostra protagonista vulgui veure el quadre La mort d'Ofèlia de Dante Gabriele Rossetti (aquest quadre sembla que no existeix en la llista de quadres d'aquest autor)? Penseu en la relació d'Ofèlia i Hamlet. Hi ha relació entre la bogeria d'Ofèlia ( mite de la histèria femenina) i la de la nostra protagonista?                                                                      



  • Les dues pel·lícules que surten mencionades, ambdues basades en novel·les, influencien l'autora alhora d'escriure el llibre o ens avancen el final de la història?  

El coleccionista és una pel·lícula dirigida per William Wyler el 1965. Està basada en una novel·la del mateix títol  de John Fowles. La trama és la següent:

Freddie és un empleat de banca, tímit i introvertit que es dedica a col·leccionar papallones.  La seva vida canvia quan li toca la loteria i decideix segretar Miranda, una estudiant d'art, que li agrada i segueix a diari. Aconsegueix portar-la a una casa aïllada en el camp, que ha comprat, i la tanca en el subterrani . Miranda, espantada i desesperada, intenta escapar sense èxit del segrestador, intentant, fins i tot, seduir-lo.

Misery és una pel·lícula de 1990, dirigida por Rob Reiner. Està basada en la novel·la del mateix títol escrita per Stephen King del 1987. La trama és la següent:

Un escriptor anomenat Paul Sheldon porta anys malgastant el seu talent escrivint novel·les romàntiques, de gran éxit comercial. La protagonista principal d'aquestes novel·les es diu Misery. Decidit a canviar aquesta situació, mata Misery i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Quan acaba, en el seu viatge de tornada, perd el control del cotxe i pateix un greu accident. Annie Wilkes, una dona impetuosa i admiradora seva, el rescata, se l'emporta a casa seva i el cuida. Obsessionada amb el personatge Misery, reté l'escriptor per obligar-lo a escriure una novel·la que ressusciti el personatge.
  • Els perjudicis de la protagonista vers els anglesos i la seva cultura al final del llibre denoten la seva impotència o alguna cosa més?
"Els ciutadans de la pèrfida Albió continuen demostrant la seva animositat contra nosaltres" (pàg.163)

"Però em temo molt que la veritat en aquest país de cínics, l'idioma del qual ja prova fins a quin punt ho són -una cosa és com pronuncien i una altra de ben diferent com escriuen, un símptoma evident de la doble moral dels anglesos-"(pàg.165-6)
  • En general, Què opineu del  llibre? Aquí teniu algunes opinions de la xarxa:
"Es queda a mitges de tot, intenta ser una novel·la victoriana de misteri a l'estil de Henry James però es queda en la insinuació. té un bon començament i un bon plantejament, però es perd en un final absurd."
http://invisible-bcn.blogspot.com.es/2012/03/lestiu-de-langles-carme-riera.html

"L'estiu de l'anglès és la novel·la perfecta per llegir com ja he dit més amunt, per gaudir d'un llenguatge acurat, d'una història original, per fer algun somriure i per passar una mica de pena, però tampoc no molta. Com que la Riera té molt d'ofici, la novel·la és correcta. Hi ha les dosis justes d'intriga, d'ironia, de crítica social.
http://alicia.balearweb.net/post/12768

No dubteu en deixar el vostre comentari al final de l'entrada!
  • Què pensa Carme Riera del moment actual i què té actualment entre mans?
                                               Entrevista a Catalunya Ràdio (20/09/12)

  • Recentment l'autora ha presentat una nova novel.la de caire autobiogràfic. Podeu veure'n una entrevista al Periódico.com i una altra a La Vanguàrdia.