dimecres, 4 de setembre de 2013

SOPAR LITERARI AMB RAFEL NADAL

A finals de la temporada  2012- 2013 BIBLOS va poder gaudir de la presència de l'autor de "Quan érem feliçosmentre sopàvem plegats.

                                             Mireu quina taulada, i al mig, en Rafel!



Perquè les seves paraules no se les emporti el vent, hem guardat les respostes principals de les qüestions que alguns de nosaltres li vam plantejar. Val a dir, però, que la trobada va ser molt distesa i que la conversa no es va limitar només a les preguntes plantejades. Per exemple, vam ser dels primers a saber el títol del seu nou llibre Quan en dèiem xampany.

  1. De què t'ha servit dir que Quan érem feliços és ficció?
Aquesta nomenclatura és un tema de l’editorial. La divisió entre "ficció" i "no ficció" la trobo horrorosa. De fet, podríem dir que és una obra narrativa amb voluntat literària. És clar que no té res a veure amb una obra de "no ficció". De cap manera vol ser una autobiografia (no tinc edat). Jo diria que és un llibre honest, on he pretès retratar la postguerra i la petita vida burgesa de província. És un llibre amb voluntat universal.

  1. "Quan érem feliços " és sinònim de "quan érem innocents"?
Totalment. El país és més feliç actualment que no pas en la meva infantesa, tant en l'educació, com a l'atenció a la gent gran, com políticament... Hem contribuït a fer el canvi del país, a democratitzar el benestar de més gent.


   3.   Ens ha sorprès aquest estil tant planer i directe, quasi com si expliquessis la història oralment a algú. Has hagut de treballar molt l'estil o t'ha sortit de manera natural?

És veritat que l’estil és una mica oral, però això s’ha aconseguit a base d’anar podant i deixant l’essencial. Els amics diuen que sóc un bon contador d’històries.

  1. Estaríeu d'acord que el personatge descrit amb més tendresa  és la baba Teresa?
Efectivament és el gran personatge de la novel·la. De fet, hi ha molts personatges femenins al llibre. Vaig voler escriure el llibre pels pares i dedicar-lo a la seva manera d’educar-nos. Les dones totes tenien estudis universitaris (la baba Teresa era mestra; la mare era historiadora i la baba Angèle, a més de molt culta, era molt independent) i els homes, en canvi, no. Ells són més primaris, més autodidactes. I, a més a més, és que la baba Teresa vivia pels nens.

  1. Éreu conscients de formar part d'una família "especial" pel fet de ser tants germans? O potser aquesta imatge de clan familiar s'ha donat quan ja heu estat més grans?
De petits ho vivíem amb una gran naturalitat. De fet vivíem per segments i  en tenim diferents records perquè hem tingut diferents experiències.  De grans, en tenim més consciència, però tot i la relació, vivim tots amb molta independència i amb molta intimitat. La mare és qui aglutina el coneixement de tot el que passa. 

  1. Hi ha molta descripció de personatges femenins en l'obra, diries que les dones han marcat més la teva vida, després d'una infantesa envoltada, sobretot, de nois? 
Les dones de casa han estan importants, però, a més, les dones han estat la gran descoberta des dels 14 anys a l’institut.

  1. Per què portaven les famílies els nens al Collell? Les cartes denotaven una tristesa i una enyorança.
Hi havia diferents motius: perquè a casa no s’hi cabia (cas personal). També es considerava que era una bona educació. Per molts nois de fora era, principalment,  perquè tenien molt mala conducta. I , és clar, també hi havia el cas dels fàmuls.

  1. En el llibre es parla de jugar a saco. Com s'hi juga?
De fet és jugar a frontó. Molts nois portaven les pilotes de goma a les butxaques i hi jugaven a les parets. 
         
         Hi heu jugat mai?

Uns quants dels presents hi havien jugat. L’Anna comenta que, fins i tot, a Celrà s'ha intentat recuperat aquest tipus de joc.

Per acabar la trobada, esperonat pels presents, en Rafel ens regala amb algunes opinions més filosòfiques o sociològiques:

"La vida a Girona capital havia canviat poc en la meva infantesa, el ritme del pas del temps venia marcat per les festes, les estacions, les fruites... Però la vinguda de la televisió i els electrodomèstics sí canvien la ciutat."

"La vida a pagès ha canviat més, des que jo era petit fins ara, que des de l’època romana. Els tractors revolucionen la feina de pagès."

"En el futur la societat tindrà més diferències socials que ara degut, especialment,  a les noves tecnologies."

I conclou: 

"Aquest llibre vol ser un homenatge al pares per la llibertat ideològica amb què ens han educat. És un mèrit que hagin valorat la nostra llibertat.de pensament."

                               GRÀCIES RAFEL....GRÀCIES A TOTS ELS ASSISTENTS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada