dilluns, 8 de juny de 2015

RERE ELS MURS, de Núria Esponellà


 El 10 de desembre del 2009 Núria Esponellà presentava a L'Escala el seu darrer llibre Rere els murs, una novel·la històrica, guanyadora del premi Néstor Luján i ambientada en la segona meitat del segle XII al Monestir de Sant Pere de Rodes.



En la novel·la, l'Abat Berenguer intenta defensar els interessos del monestir i sortir guanyador de les disputes entre el comte d'Empúries i el vescomte de Perelada. Però darrere aquest rerefons històric s'hi troben intrigues polítiques entre clergues, cavallers templers i consellers i s'hi viuran mals d'amor difícils entre serfs i senyors, com els d'en Blai i la Càndia. Amb tot, doncs, una lectura entretinguda i ben documentada que ens transporta a una de les èpoques de més esplendor de la nostra història i a través d'una de les icones més emblemàtiques de l'Alt Empordà.

       
Més informació sobre història de l'edifici i les seves diferents parts a Terres de Girona, comarca Alt Empordà.

L'autora ha intentat al llarg de la novel·la entrellaçar història i literatura, personatges més històrics amb personatges més literaris, informació important al voltant del monestir i el comtat d'Empúries a la segona meitat del segle XII, amb la vida i els anhels imaginaris d'uns personatges que ben bé podrien haver actuat, pensat o estimat d'aquesta manera i que "si non e vero e ben trovato".

Així, mentre anem llegint la novel·la prenem consciència de les relacions de vassallatge i de l'alt preu o delme que pagaven sobretot els pagesos, els pescadors i els moliners de la zona per poder mantenir l'autosuficiència del Monestir de Sant Pere s i el seu important poder político-econòmic. Al capítol 10 veiem, per exemple, com un dia de tardor  els pagesos fan cua per retre comptes davant el prior i el sagristà, que cobraven els tributs i controlaven els sacs d'ordi, sègol, els coves de carbasses, castanyes, els cistells d'hortalisses, llegums, gàbies amb aviram, les samals de most, etc, en concepte de paga al monestir.

També veiem les complicades relacions entre el monestir i els nobles de la zona, el Comte Hug III d'Empúries i el vescomte de Perelada. Une relacions basades en una fràgil estabilitat per no perdre massa poder sobre els vassalls (per exemple, escanyar econòmicament encara més els pagesos, els pescadors i els moliners dels voltants del monestir o els monjos que obeien a un o altre senyor segons els seus origens) i els privilegis que alhora es concedien al monestir (delme sobre la pesca dels estanys,  diners i favors per acceptar un fill al monestir, etc), per cert, sovint otorgats o cedits per les senyores devotes dels comtes

L'Abat Berenger lluita també aferrisadament per no perder les relíquies de Sant Pere amagades a l'arqueta de la cripta. En Sebastià i en Blai comencen al capítol 25 una sèrie de peripècies per poder fer arribar l'arqueta sencera al Monestir de Sant Pere de Galligans i poder-la retornar a temps per la celebració del Jubileu. Els pelegrins devots vindrien de tot al món cristià a contemplar i experimentar el poder de  les relíquies exposades i on, a més a més,  gràcies a la butlla papal otorgada al monestir, aquest els podria otorgar el perdó desitjat. L'Abat Bereger lluita per no perdre, doncs, l'altra gran fons d'ingressos del Monestir, el pelegrinatge i el negoci de les santes relíquies. Per això amagarà en el secret més absolut el document que li va donar en custòdia l'exmonjo Norbert on s'especifica que les relíquies del Vaticà (i per tant també les de Sant Pere) són falses. "Aquí reposarà segur; el nostre monestir no pot perdre la grandesa que sempre ha tingut... Al cap i a la fi, allò que salva els pelegrins és la fe"(p.465).

Si voleu saber més coses sobre els delmes del monetir de Sant Pere, les seves relíquies, tresors i butlles, mireu els següents vídeos::

Troben un capbreu que explica la vida a Sant Pere de Rodes
(Telenotícies TV3 25/08/2013)



Quan rehabiliten el Monestir troben un pot de ceràmica ple de monedes d'or i de plata amagat al Palau de l'Abat (avui dia el centre de recepció).   Qui deu haver amagat aquestes monedes? L'Abat de l'època? El cellerer? De qui són? Del impostos? Dels pelegrins? Del mercaders- per custodiar-?

També parla de les relíquies que conserva l'arqueta de Sant Pere
i de la carta de la butlla papal
El tresor de Sant Pere de Rodes (Odissees TV3 22/03/2015)

L'autora ens descriu la rutina de la vida monàstica distribuïda entre les hores de res, de cant,  la tasca otorgada (l'abat, el prior,el sagristà i arxiver,  el porter, el cambrer, l'hortalà, l'obrer), els àpats i les hores de son.

Però tampoc ha passat per alt la feina que es feia a l'escriptori, la il·lustració de la Bíblia de Sant Pere, "la nineta dels nostres ulls", com deia l'abat Berenger, "Va ser copiada al monestir de Ripoll, en temps de l'Abat Oliba i l'estem completant amb miniatures" (p31 i 32)




  
Si voleu veure més miniatures o saber més coses sobre el tema aneu als següents enllaços
La Bíblia de Sant Pere de Rodes (web dels monestirs de Catalunya)
LaBíblia de Sant Pere de Rodes torna a Port de la Selva en facsímil ( El Punt Avui 17/12/07)

Són precisament alguns d'aquests monjos, juntament amb altres personatges que treballen al monestir com en Sebastià, l'hospitaler i tutor d'en Blai, l'Aimeric, el mosso casat amb la Miquela, que otorgen a la novel·lista la possibilitat de dibuixar personatges de carn i ossos plegats de vicis i valors que permeten fer del monestir un poble petit on tot és possible, fins i tot potser l'amor,  entre en Blai i la Càndia, la filla del mestre escultor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada