dissabte, 16 de gener de 2016

DISSABTE, de Ian McEwan

El novel·lista i guionista Ian McEwan va néixer a Aldershot (Anglaterra) el 1948 i va estudiar una llicenciatura i un màster en Literatura anglesa a les Universitats britàniques de Ussex i East Anglia, respectivament. Ha estat un autor prolífic des dels anys 70 i ha rebut un gran reconeixement de la crítica especialitzada i nombrosos premis, entre ells, el Booker. Se'l considera un dels autors més singulars del "dream team" dels escriptors anglesos actuals, juntament amb Martin Amis, Julian Barnes o Kazuo Ishiguro. 


Si voleu saber més coses sobre el tarannà d'aquest autor, la seva manera d'afrontar l'escriptura, els seus temes preferits... Podeu recòrrer al següent material:

En el vídeo-entrevista per a The Guardian (24/03/2012) llarg i en anglès, descobrim un Ian McEwan tímid, reposat, però alhora molt irònic, que parla de com escriu, què li interessa, com viu, etc. 

L'opinió de l'autor sobre la invenció d'històres, la novel·lística: ÉS ENCARA NECESSÀRIA. Vídeo curt -entrevista de Kosmopolis 11/ (25/03/2011)en anglès.

Si voleu saber com s'inspira,d'on sorgeixen les seves idees per les novel·les, mireu el següent vídeo: explica que pricipalment s'inspira mentre camina, fa excursionisme o viatja. També a vegades força la idea, o sigui, fa un exercici de pura tècnica narrativa.  Li agrada que  les seves històries tinguin contacte amb  la realitat del seu present...




És interessant consultar la Pàgina web d'Ian McEwan amb informació sobre Saturday, evidentment en anglès. Hi trobareu un munt d'enllaços a articles de tot el món que repassen la trajectòria de l'autor i, també, de l'obra que ens ocupa. On, fins i tot, podem trobar la recepta de peix que el protagonista de la novel·la prepara per a la reunió familiar. 

Tal com bé expressa Santiago Roncagliolo, El país (13/11/2015), McEwan té un estil particular, realista, detallista, contectat amb la realitat present, posant l'accent amb la tensió narrativa... :

"Como un veneno, a lo largo de su carrera, los temas de McEwan han ido atravesando la epidermis y acercándose al cerebro. Lo mismo ha ocurrido con su prosa. Ciertamente, a este autor nunca le ha interesado la pirotecnia. No le atrae el divertido virtuosismo de su compañero de generación Martin Amis, capaz de colocar 12 seudónimos de “pene” en la misma frase. Tampoco tiene la imaginación de Kazuo Ishiguro, que se mueve con la misma soltura en la ciencia ficción o en un cuento de hadas. Lo de McEwan siempre ha sido realismo directo y austero, sin experimentos. Aun así, en sus primeros trabajos, McEwan ponía el acento en la tensión narrativa. Algo terrible siempre estaba a punto de ocurrir. Alguien iba a sacar una navaja para cortarle las bragas a alguien. En cambio, conforme se adentra en el siglo XXI, su estilo va regresando al XIX."

Dissabte (2005) és la seva dotzena novel·la i guanyadora del "James Tait Black Memorial Prize".
Les caràtules de les seves edicions ressalten els aspectes claus de la trama: el dia del protagonista comença quan es testimoni, des del balcó de casa seva, d'un accident aeri. Des de llavors, l'autor fa que assitim al dissabte del metge neurocirurgià Henry Perowne  a través dels seus ulls, del seu estat d'ànim i de la seva ment. Vivim les seves 24 hores, que comecen escolant-se de manera lentíssima fins agafar un ritme trepidant al final. L'autor amb una gran habilitat narrativa fa que els lector visqui aquest dissabte a través de la  pròpia percepció del pas del temps del seu protagonista. 

Click cover to order a copy of the UK editionClick cover to order a copy of the American editionClick cover to order a copy of the Canadian edition

  


La història de la novel·la Dissabte diríem que està molt acotada, molt meditada, en tots els sentits. Pel que fa al temps i al lloc, es situa  a Londres el 15 de Febrer del 2003, el dia de la gran protesta contra la invasió a l'Iraq. Pel que fa als personatges, de fet es tracta de narrar el món interior i el que succeeix a Perowne, un metge neurocirurgià durant el període d'aquest dia. Mentre anem descobrint com pensa, com  es sent davant dels esdeveniment, com es relaciona  amb els altres, també anem descobrint la resta de personatges secundaris, especialment la seva família:  la seva dona, advocada que treballa per a un diari, el fill que sembla ser un crack del blues, la seva filla poetessa, que acaba de publicar un llibre de poemes,  una passió fomentada pel famós poeta, ara en hores baixes, o avi matern, i una mare que està en una residència degut a Alzheimer.   

Alguns crítics, com per exemple José Ramón Ruisánchez  (Letras Libres Abril 2006) assenyalen que " Los Perowne, como grupo, muestran el perfil que define a los personajes del mejor McEwan: todos son guapos, sus considerables inteligencias se han ejercitado en educaciones dilatadas, han triunfado en casi todos los aspectos de la vida y, sobre todo, son profundamente buenos". De fet, alguns crítics, com Adam Begley (The New York Observer-traduït a la Nación 05 /11/2005)s'atreveixen a dir que tant la casa com la família Perowne s'assemblen "massa" a la pròpia família McEwan.

Però també descobrim en Baxter,  l'altra cara de la moneda. Un personatge que degut a una malaltia neurològica es converteix en el malson de Perowne, primer al carrer on es deslliura de miracle de sortint  il·lès de les seves agressions,  i després a casa, quan en una molt esperada reunió familiar, apareix de nou, i posa un ganivet al coll de la seva esposa, fa despullar a la seva filla, agradeix a l'avi...   Tot sembla indicar que Baxter posarà un punt i final a la família acomodada i feliç del nostre protagonista. Finalment la situació de terror fa un tom, però el protagonista ja no serà ben bé el mateix que quan s'ha llevat.  

Aquesta sembla ser, també, una fasceta recurrent d' Ian McEwan, segons la crítica.  L'autor vol fer reflexionar als lectors, vol posar en dubte el model d'existència occidental, basada en la opulència, la llibertat, la commiseració, l'acolliment des de la superioritat. 

Ens envia, doncs, també, amb Dissabte,  un missatge sobre com la vida tranquil·la, lliure i acomodada de moltes persones triomfadores , és sumament fràgil, com en qualsevol moment, fins i tot, pot deixar de ser. Sembla que els crims comesos diàriament a les nostres ciutats, a més a més dels atemptats de New York el 2001, el de Londres el 2005 , els de Paris el 2015... li donarien tota la raó. 

A la nostra tertúlia sobre la novel·la podem tractar diferents aspectes de l'obra:

  • Com és Henry Perowne? Es transforma al llarg del seu dia, tant trepidant?
  • La versemblança o no de l'argument.
  • El pas del temps, la percepció del temps, el ritme de la novel·la.
  • El pensament racionalista (Perowne) "versus" pensament artístic (fills,sogre).
  • La poètica de la ciència (neurocirurgia, què és el cervell, la consciència...)
  • L'estil acurat, realista i detallista de l'autor
  • Les consideracions polítiques dels personatges 
  • La reflexió ètica de com vivim a les principals ciutat d' occident

Si voleu veure algunes de les opinions que han expressat altres lectors de clubs de lectura que l'han llegit, mireu els següents blogs:

El racó del club- club de lectura de la biblioteca de Celrà
Biblioblog- club de lectura de la biblioteca de Vilanova i la Geltrú

La  crítica del 2005 (De Llibres 13/12/ 2005) no deixava de ressaltar que es tractava d'una novel·la absolutament contemporània. Tot i haver passat 10 anys de la seva publicació encara penseu que és ben actual?

Us han quedat ganes de llegir més obres de Ian McEwan?