dissabte, 1 d’abril de 2017

OLIVE KITTERIDGE, d'Elizabeth Strout


Per conèixer una mica més Elizabeth Strout ens ha semblat adient apropar-nos al seu web oficial on podem trobar informació sobre els seus llibres, publicacions, opinions de la crítica i, és clar, informació més personal de l'autora. 

Va néixer a Portland, Maine el 1956 i va crèixer en petits pobles de Maine i New Hampshire, al Nord-est dels Estats Units. Els seus pares eren tots dos professors d'universitat. Va començar a escriure històries des de molt jove, emplenant llibretes i enviant-les a diferents revistes. Li van publicar la primera història als 26 anys. Es va llicencià en anglès el 1977 i després va estudiar dret i gerontologia. Va exercir poc temps d'advocada perquè després es va traslladar a Nova York i decideix enfocar-se en l'escriptura, a treballar de professora a la universitat i a pujar la seva família.

Compta a l'actualitat amb la publicació de 6 novel.les. La primera fou Abide with me (2006) i l'última El meu nom és Lucy Barton (2016), però aquest abril sortirà Anything is possible (2017).


Ens ha agradat especialment la següent cita del web, on l'autora explica, des del seu punt de vista, perquè ens agrada llegir:

“We want to know, I think, what it is like to be another person, because somehow this helps us position our own self in the world. What are we without this curiosity?"
(" Nosaltres volem saber, penso com ser una altra persona, perquè d'alguna manera això ens ajuda a posicionar-nos al món. Què seríem sense aquesta curiositat?"

De totes les seves novel·les, la que ha obtingut més reconeixement nacional i internacional fins ara, és la obra que ens ocupa:   Olive Kitteridge (2008). Va ser guardonada amb el premi Pulitzer 2009, el Bancarella 2010 i el Llibreter 2010. 

Podeu veure com parla del seu llibre a la Videoentrevista a Elizabeth Strout, quan li van concedir el premi Llibreter 2010 per Olive Kitteridge.(3/08/2010) Amb subtítols en català.


Olive Kitteridge es tracta d'un recull de 13 històries diverses lligades d'alguna manera a l'Olive, la protagonista principal, i al lloc on viu, el petit poblet de Crosby, al Nord-est dels Estats Units. Però, de fet, la protagonista no apareix a totes les històries, a vegades simplement n'és una referència. Així que podríem dir, que  l'Olive i el poble de Crosby, ens permeten conéixer molts altres personatges i "cadascú guarda a dins seu una gran història. És la filosofia d'Elizabeth Strout." com diu Sílvia Soler en un article d'opinió al PuntAvui (3/08/2013). 

Quin personatge, quina història ens ha agradat més? La de l'amor secret del seu marit, la seva, les del seu fill, la d'en Harmon i la Rose, la de la pianista, la de la Júlia...o potser han estat les relacions turbulentes pares-fills de Marea entrant, Un sotraguet, Un vaixell en una ampolla, Riu...Els capítols finals quan s'enfoca en l'etapa última de la protagonista? Quina o quines històries hem trobat més autèntiques? Quines més poètiques?  Ja en parlarem a la nostra tertúlia! Però el que sí que és cert es que és un llibre difícil de classificar, ja ho diu també Sílvia Soler, en l'article abans esmentat:

 "Hi ha opinions diverses sobre el gènere en el qual cal situar Olive Kitteridge: novel.la recull de relats, retaule de personatges, col·lecció d'històries. Aquest és, sens dubte, el gran encert d'Elizabeth Strout, encertar amb una fórmula original per escriure un llibre inclassificable." 

Aquesta fòrmula original que troba l'autora ens permet com a lectors endinsar-nos dins la quotidianitat i mentalitat d'un gran ventall de personatges que tenen una sensibilitat ben diferent per relacionar-se amb els altres. L'autora sap crear un mosaic de vides possibles i realistes que  ens emocionen perquè no són perfectes, perquè s'enfronten a la soledat d'un mateix, a la incapacitat per comunicar als altres tot el que som, perquè fracassen en molts fronts i només excel·leixen en algun o en cap. I de totes maneres, l'instint de supervivència dels seu mosaic hi està sempre present: en la idea constant de tenir segones oportunitats en l'amor, en el "Fixa't com s'aferrava ella, fixa't el desig de viure que tenia" (p.69) i, clar, en  aquell "Encara no se'n volia anar" del final. 

En el microcosmos vital del llibre hi trobem també petites filosofies de vida que ens han semblat interessant de remarcar:

"Tot sigui dit, però, ara deuen tenir una vida sexual fascinant i es deuen pensar, com fan les parelles al principi, que els durarà per sempre. Deuen estar convençuts que ja se'ls ha acabat la solitud...L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, depèn d'allò que anomena "sotregades" i "sotraguets". Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic...o la cambrera ...que sap com t'agrada..." (p.97)

"No tingueu por de la vostra avidesa. Si teniu por de la vostra avidesa acabareu tots idiotes com tothom" (p.274)

Sempre doncs, aquella sensació que la vida no és mai plena, sinó insatisfactòria en molt vessants i que només podem tirar endavant i lluitar gràcies a les petites coses que ens ancoren a la nostra realitat i les nostres il·lusions que ens empenyen a canviar. Que profund i bonic alhora, no?

Heu trobat altres passatges que us han agradat especialment? Porteu-los assenyalats per parlar-ne entre tots!

I finalment, dir-vos que aquesta novel·la va ser adaptada com a minisèrie televisiva de 4 capítols per HBO el 2014 i va ser guardonada amb diversos premis Emmys.




Mireu el trailer i veure si reconeixeu algunes escenes o algunes de les frases emblemàtiques de la novel·la.

 

Res més, ens trobem el proper dijous i discutim la nostra lectura i les notres opinions en profunditat entre tots i totes.

diumenge, 12 de febrer de 2017

EL RETORN, Toni Morrison


 
L' autora de la novel·la EL RETORN o en anglès HOME  és una de les grans veus literàries del segle XX. Una escriptora que dóna veu als afroamericans dels Estats Units, posant un èmfasi especial en les dones i que intenta transmetre els desitjos, frustracions, problemes socials i estratègies de supervivència d'una part de la població que ha viscut durant segles com a persones de segona o tercera categoria.  Toni Morrison ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Publitzer el 1988 i el premi Nobel el 1993. 

El seu nom real és, de fet, Choe Anthony Wofford i, Toni Morrison, és el seu sobrenom literari, extret de l'abreviació del cognom familiar més el cognom del marit (Harold Morrison) que va tenir entre 1958-1964. 

Va nèixer  a Ohio el 1931 en una família humil de quatre germans, on el pare era un obrer de l'acer i la mare una mestressa de casa. Va estudiar Filologia anglesa a la Universitat. Va treballar molt temps com a professora d'universitat i, a partir del 1964, com a editora literària, especialment d'autors/es afroamericans. Algunes de les seves obres principals són Ulls blaus (The Bluest Eye,1970, La cançó de Salomó (1979), Beloved (1987), Jazz (1992) i Retorn (Home, 2012). La seva darrera novel·la ha estat God saved the child (2015).

Us deixem que la pròpia Toni Morrison us il·lustri com és, com escriu i per què escriu amb les entrevistes següents:

Vídeo TIME MAGAZINE (15 / 05 / 2008)

 

Entrevista  EL PAÍS- Cultura (14 / 01 /2013). En destacaria el següent extracte, quan l'escriptora explica el què busca a les seves novel·les i com treballa:

"Siempre he buscado producir un impacto poderoso en el lector con lo que escribo. Y con la brevedad como norma hay que ser muy cuidadoso en las descripciones para preservar lo que se desea transmitir. No quiero que la gente se distraiga ni un instante. Busco que el lector se entregue y quiera pasar las páginas rápidamente. El arranque de una novela es lo más importante para mí, al igual que el final. Me interesa una literatura con imágenes, con un lenguaje y unas palabras intensas donde cada una de ellas tenga su fuerza y su lugar preciso”.
“Escribo de esta manera porque me gusta leer historias así... Ese es el ritmo de lectura que siempre me ha llamado la atención. Antes de comenzar a escribir suelo saber cómo va a empezar y terminar la historia. Lo que no sé es cómo van a ser los personajes o los escenarios, aunque tengo una idea y la sigo. Entonces, lo que queda entre el comienzo y el final ya lo voy escribiendo”.

El següent Vídeo Toni Morrison: Home / Talks at Google  4/03/2013 ens fa de xernera: ens permet conèixer més en profunditat a la nostra autora i alhora començar a conèixer de primera mà les seves opinions  sobre la novel·la que hem llegit  El Retorn, quins personatges li agraden més, el per què d'algunes escenes, etc.


Ens comenta com els personatges que més li agraden de Home (nom en anglès d' El Retorn) són els personatges secundaris, especialment femenins -Rose que treballa a casa del metge, les dones que curen la protagonista. De fet, comenta que no li agrada massa Frank Money, el principal protagonista. Diu que aquesta seva opinió sobre el protagonista principal es veu en els diàlegs/discussions que el protagonista manté amb l'escriptora, en els petits textos metaliteraris de rivalitat del personatge vers l'autora.

També és interessant quan considera que, en general, escriure escenes de sexe és un fet avorrit, perquè poden ser massa gràfiques. En general, diu, són escenes de BB-boobs and buts (pits i culs)- i per això ella busca altres maneres d'apropar-s'hi: com per exemple buscar altres parts del cos que el protagonista consideri atractives d'una dona- darrere dels genolls de Lily- o portar a nivells poètics el llenguatge quan s'intenta descriure els coits -Kingdom between her legs (arribar al reialme que té entre les cames).

El títol de l'obra, HOME el considera molt encertat. Perquè "casa teva" és un lloc de salvació, de refugi. Ningú et pot tirar fora de "casa teva", és l'únic lloc on podem trobar la calidesa necessària per  recuperar-nos.

Altres observacions interessants, que de fet no tenen a veure amb El Retorn, però sí amb la seva trajectòria i amb el seu punt de vista del fet d'escriure: Considera que l'escriptura creativa, en format de curs,  obliga als aprenents d'escriptors a sortir d'un mateix i viure la vida d'altres... Li va agradar ensenyar un curs sobre narrativa amb García Márquez... Quan ella escriu
ho fa a partir d'una idea inicial, després inventa els personatges perquè treballin la idea... Els personatges et parlen a tu, no callen. Cal matar aviat els personatges més forts, si no t'obsessionen. Intenta no posar caracterítiques d'un personatge previ a la posterior novel·la. Cal començar de zero...Els books, les històries hi han estat sempre i hi seran sempre. No desapereixeran. Són eternes. La fam per històries forma part de la manera de ser els humans, és art.

Tornem a la novel·la El Retorn (Home) que ens ocupa. L'argument superficial, un excombatent de la Guerra de Corea que torna a casa, és el fil conductor que permet a l'autora mostrar al lector una realitat d'Estats Units que va existir als anys 50 i que es va silenciar.

                         Portada en català                                 Portada en castellà



                       Portada en anglès                                  Portada en francès


Som conscients com a lectors/es catalanes que es tracta, sobretot,  d'una novel·la de denúncia social o memòria social, o que així ho considera l'autora? 

Ho comentarem a la nostra tertúlia:

“Quiero descubrir una verdad sobre la vida cotidiana de Estados Unidos, la vida de los afroamericanos viviendo en un contexto histórico crítico que se ha ocultado. Existe la idea de que los años cincuenta eran como un cuento de hadas donde todos tenían trabajo, la sociedad iba bien, había programas de televisión con familias felices y una buena vida social y política. Ha proliferado la idea de unos años maravillosos, pero no era así. La verdad es que había luchas visibles y subterráneas. En Volver busco llevar luz sobre temas como la segregación, las secuelas de guerras como la de Corea, racismo, prejuicios, persecuciones por temas como el comunismo, desigualdades... Temas que la sociedad ha querido ocultar y olvidar”. EL PAÍS- Cultura (14 / 01 /2013)

Com es veu el racisme, la  pobresa, la condició de la dona, l'amistat, l'amor... són alguns dels altres temes clau per parlar de  l'obra. Mireu què en diu la mateixa autora:

“La presencia de la mujer y lo femenino es esencial en mi obra. En Volver está en varios planos. Quise usar un hermano y una hermana porque en mi pensamiento la relación entre hermanos es pura, no tiene obstáculos como un hijo y su madre o un marido y su mujer. Frank observa a su hermana Cee y sabe que ella forma parte de la época más feliz de su vida. Así es que cuando él llega de la guerra de Corea y empieza un viaje para salvarla en realidad está buscando su propia salvación, reconciliarse con la verdad. Y aunque Cee no aparece, representa el aliento de Frank todo ese tiempo”. 

“Muestro la amistad en sus diversas facetas.  En Volver están las mujeres del pueblo a quienes admiro como la esencia de lo que es la amistad desinteresada”.

"La situación de crisis económica que afrontamos tiene que ver con la valoración que hacemos de la riqueza. Quién tiene dinero, quién nunca va a tenerlo, de dónde viene... Todo trata de la riqueza, y es difícil analizar el valor de un ser humano con el precio de existir como ser humano. compartíamos, inventábamos cómo crecer. Algunas características de una comunidad pobre deberían resonar en esta vida.Estamos en peligro de representarnos la vida valorándola solo a través de la riqueza, y ese es uno de los peligros del presente: afirmar que eso significa vivir una vida buena."

“Nosotros como seres humanos somos las únicas criaturas de este mundo que aman…  el lenguaje es algo exclusivo de nosotros, el lenguaje es nuestra herramienta para poder expresar ese amor. Hay muchas formas de amor: a Dios, a la familia o a tu país, pero de todos ellos el amor a la pareja es el más real.

“Algo que representa a este país es la llegada de los inmigrantes, que muchas veces se olvidan de su pasado.  En fin. Home, es ese deseo, ese hambre de recordar, de regresar, de buscar a donde uno pertenece, de dónde somos los norteamericanos. Cuando los africanos llegaron aquí como esclavos fueron separados y no permitieron que se casaran, que tuvieran hijos, los separaron por dialectos para que no pudieran comunicarse. Les robaron cualquier idea de hogar, de comunidad. Pero hoy los afroamericanos han infiltrado el sistema. Ahora son ellos quienes mandan en la cultura, el lenguaje, la música, el estilo y lo han hecho como un virus saludable para la sociedad porque han podido impulsar sus creencias y su cultura… Los republicanos tienen miedo porque ven que este país está cambiando. Les asusta la idea de perder el Estados Unidos tradicional según sus convenciones”.

La riqueza de este país es esta mezcla. Todos somos inmigrantes. Es esa mezcla de comida, música, lenguaje la que le va a dar una riqueza a este país en los años venideros...”.

Es conegut el suport de Toni Morrison al expresident Obama, però com explica avui l'autora el triomf de Trump?
Toni Morrison va escriure un assaig, demolidor i molt comentat a la premsa dels Estats Units,  al New Yorker Magazine (21/11/16), on setze escriptors donaven la seva opinió vers el triomf de Trump a les passades eleccions. El seu assaig es titula "Mourning for Whiteness"("Dol dels blancs") sobre el perquè de l'elecció de Trump: "Els americans estan aterroritzat per la idea del colapse dels privilegis dels blancs."

Ja veieu, llegint Toni Morrison, ens enfrontem amb una ment d'idees clares, potent, que creu en la literatura com una eina per donar veu als que no la tenen, que pensa que Estats Units està canviant a marxes forçades i que, per molts, és difícil de pair... Una ment com n'hi ha poques... ben lúcida als seus 85 anys!